Recepta de truita botifarra d’ou, si.
Perquè la rima és “el dijous llarder botifarra menjaré”, no “el dijous llarder Noodles Teriyaki amb pollastre menjaré”, moderno.
- Comença per comprar botifarra d’ou. Ara que encara falten dies per dijous gras igual aprofito un dia per ensenyar-te’n a fer, però ara com ara, la veritat és que em carda bastanta mandra, i a la meva edat ja no tinc ganes de fotre gaire cosa que no sigui de gust. Mira, diga’m comodona si vols. Total, m’importa dues polles.
- Un cop tinguis la botifarra, hauries de treure-li la pell. EH, no per res, eh? Ja ho sé que es menja, però enmig de una truita a vegades salta, queda sola embadornada d’ou, i sembla que tinguis un puto gargall enmig del plat. I aviam, feliç no fa, la sensació.
- Agafa tres o quatre ous. Però ous OUS. No ous de merda cultivats com Déu sabrà com, eh? Que ja n’estic fins els pebrots de que per estalviar-te quatre putos cèntims compris coses fetes per un grapat de pseudograngers psicòpates. Que no cal ser mecenes del PACMA per tenir una mica de vista, collons. Compra ous bons. I un cop els tinguis, els bats.
- Afegeix la puta botifarra i remena. Ja has vist que la botifarra si es del Pirinieu la truita guanya una ‘estrella Michelin’ com a mínim.
- I qui ho diria: en fas una truita. “OH ÉS QUE NO SÉ COM ES FAN”. Doncs mira, t’espaviles, que una cosa és que et doni un cop de mà en trobar receptes creatives per dijous gras, i l’altra és que això sigui una puta fundació d’ajuda.
És una recepta típica de dijous gras, sí, però que jo sàpiga ningú s’ha mort per menjar-te un, no sé, 18 d’abril. Ara, tampoc acceptaré denúncies en cas que el meu desconeixament sigui erroni…