Ja tens aquí la recepta del paté d’anxoves. Quan s’acosten dates assenyaladaes, sembla que sigui obligatori omplir la taula de collonades, com més petites millor.
Com si un menú de Nadal amb estofat de vedella no fos ben parit, quins collons.
Bueno, com que ens coneixem i sé què esperes, aquí e una cosa xica i bona com la mare que la va parir, que et farà triomfar més que un cagarro a mode de medalla.
- Compra anxoves. Que siguin decents, però que tampoc siguin de les que no pots comprar sense demanar un aval bancari.
- Ara, agafa mantega. Però no una mica, no. Saps aquells tacos sencers que venen el súper? Doncs en cardes ben bé la meitat, com a mínim. Si no tot, segons com sigui.
- Ara fots les putes anxoves i la mantega en un plat i treus l’element indispensable: un collons de forquilla vella. Bueno, pot ser nova d’estreno si vols, però et quedarà feta una puta braga, així que tu mateix.
- I… comença a a matxucar.
- EFECTIVAMENT. AQUESTA PART ÉS UNA FILLA DE PUTADA DE CALIBRE INDESCRIPTIBLE. Et quedarà la mà feta una merda, però mira, és el que hi ha.
- Ah, les proporcions: NO ME LES SÉ. És a dir, has de posar-hi anxoves o manetga segons la textura i el color. Es tracta de que quedi un color i una textura similar a lo que faria un ànec escagatxat. Però tranquil, que el flaire no enganya: el que fas serà bo.
- Un cop estiguis, si encara tens sensibilitat a les mans, ho untes en torradetes o algo per l’estil, i plores de gust.
Si vols fer aquesta recepta per les festes de Nadal, aprofita per encarregar-la a aquell nebot adolescent que et ve a sopar a casa.
Ell podrà resistir aquell joc de canells sense problemes, hi està acostumat.