El salmó marinat és una recepta fàcil, encara que no sembli, econòmica, saps perquè?
Doncs perquè si alguna cosa he après dels asiàtics és que per cuinar bé no sempre ens cal tenir gas a casa. Goita, sense engegar-lo et cardes un salmó marinat la mar de ben parit tot estalviant un colló en factures.
Va, primer pas per fer salmó marinat: gastar-se les peles.
- Perquè espera, el que t’estalvies en factures t’ho gastes en peixeteries, així que trau trau. El salmó marinat ni és un puto bitxo barato ni es marina sol. Així que deixa de rondinar i compra’l. I compra’l bo, eh, que el congelat no val res. És la putada de la recepta, noi.
- Per cert, més enllà de treure’t-hi les espines hauràs de decidir com vols que t’el tallin. En plan penca de salmó, que és algo així com el llom sencer, o a rodanxes. Jo el vull tallar a daus, amb lo que el demano a rodanxes que em va més bé, però a la foto està de l’altra manera. A mi tan me carda, com vulguis tu.
- Bueno, ja t’has decidit? Que lent per Déu. Vinga, que ja saps que el pots tallar com et roti. Només has de recordar una cosa: fer-ho amb compte de no deixar-t’hi els dits, perquè no volem carn a la recepta, que no estem fotnt un puto mar i muntanya. Agafa un ganivet bo o prendràs mal. Aquí en tens de canela.
-
Hem gastat quatre passos just per comprar i tallar salmó, la puta. Bé, en direm “prèvia a la preparació del plat”.
- Ara el cinquè: marinar. Agafes el puto salmó que portes masegant fa 10 minuts i el fots en un bol una mica de gingebre rallat -sense passar-se!- i un bon raig de salsa de soja. Sí, allò que el posen als xinos de sota casa.
- Hi cardes unes bones voltes…
- …I hi fots el salmó que quedi ben untat. Es quedarà aquí un bon rato, i qui diu rato diu hores. D’això s’en diu marinar.
- I per acabar, només queda servir-ho acompanyat d’alguna cosa lleugera –bròquil, per exemple- i cap a dintre.
Ojo que la aquesta tècnica no funciona amb els entrecots, que et conec!
