Per cuinar uns ous a la mallorquina no és necessari saber-se les cançons del Tomeu Penya: només cal sobrassada, una terrina, i un bon parell d’ous.
- Comença per rebuscar entre les merdes que tens sota el marbre, aquelles cassoletes de terrissa individuals que vas comprar a Breda carda anys enrere. Els treus la ronya, i els dónes un cop d’oli.
- Ara és el torn de la sobrassada. Fot-ne tres o quatre talls al cul -al cul de la cassola, es clar-. Si l’has comprat d’unter merda, perquè va malament. Ah, per cert, la gràcia estaria una mica en comprar una bona sobrassada mallorquina, no les xungues aquelles del Lidl, entesos?
- Un cop tingis el cul ben ple, hi esclates un parell d’ous a sobre. S’agraeix molt que no hi cardis les putes closques, perquè a morir-se escanyusst un sempre hi és a temps.
- Afegeix en un cantonada quatre pèsols. Això hi ha qui no ho vol fer perquè treu una mica l’esperit gordo a la recepta, però aquí hem vingut a menjar el que hi ha a la teua, no a donar pel sac amb les nostres opinions. Els hi poses, i calles.
- Tot al forn, va. Quanta estona? Doncs fins que els ous hagin quallat, ni més ni menys.
- Ho treus del forn oblidant-te d’agafar-ho amb un drap, et cremes amb la cassoleta, ho cardes tot al terra i tornes a començar.
Que dius, és sa? Doncs no, però és més bo que la mare que ens va parir a tots plegats. I total, a vegades un es pregunta si val la pena viure fins als 150 anys també, vist com furulla l’assunto.
