Això sí que ressuscita els morts, i no un puto “aixeca’t i camina”!
- Vinga, anem fer feina, collons: un cul d’oli bo al foc, bacallà dessalat passat per farina, i a marcar banda i banda. Pim-pam. Entra i surt.
- Ara, el puto bacallà, en una safata de forn. Que no empenyi.
- Mongetes. Si les compres bones, millor. Si no, ets un merda. Sigui com sigui, les cardes al voltant del puto bitxo aquell, a la safata, ben repartit.
- Vinga, a l’oli aquell, li fots una mica de julivert i all tallat ben xic -OJO ELS DITS, CARCAMAL-. Una passada molt ràpida, que es crema. Ni mig minut.
- Una cullerada de pebre vermell, un raig de vi blanc, i cinc minuts a foc baix.
- Ha passat el temps? Doncs cardes aquesta merderada repartida sobre el bacallà i les putes mongetes, cardes el forn a uns 200º com a molt, i en cinc minuts t’ho pots fotre.
Que perquè es diu a la llauna? Pues ni puta idea. Suposo perquè el tema de dessalar el bacallà dona bastant pel cul.
