Les empanades de tonyina congelades no valen una puta merda, però fetes així, pues bueno, encara són prou bones.
- Ves a la botiga de sota casa teu i ompra la puta massa de les oblees aquella que venen feta, que total, tampoc sabràs fer-la i explicar-ho ara es faria molt llarg. Si sotra casa no en tenen en suposo que en trobaràs a la La Sirena o als putos llocs aquests modernets de pasta fresca d’avui en dia.
- Un cop ho tinguis, fots a bullir un parell d’ous. Els teus no, a poder ser.
- En un collons de bol, hi cardes un parell de pebrots al piquillo picats, un cony de ceba que hauràs d’haver daurat ben picada, i un cop els ous siguin ben dusos, pues també els hi cardes allà, tallats.
- Afegeix-hi una puta llauna de tonyina, tomàquet de pot, sal i pebre, i la resta de merdes de sempre. I remena. REMENA COM SI A LA VIDA NO HI HAGUÉS RES MILLOR A FOTRE QUE DONAR VOLTES AMB UN PAL.
- Fot la merderada aquesta al mig de les putes oblees i tanca-les amb la forquilla. Bueno, les tanques amb les mans i aixafes les puntes amb una forquilla, tampoc vulguis ara complicar-te la vida. Per cert, puto grodo, posa’n poca quantitat o et sortirà pels costats i et quedaran com el puto cul.
- Carda-les a fregir en una paella amb oli calent com els callos de Satanàs, i ala, ja estan llestes per menjar.
- HAHAHA t’has cremat? Volia dir que un cop es refredin ja estan llestes per menjar.
Ara, que per empanat tu.
