Els brownies són una altra d’aquelles mariconades que com que les van inventar els iankis us fan perdre el cul. Com sou, joder
- Comença per desfer xocolata de gordaco al bany Maria. És allò de l’aigua calenta i tal. Ojo no la cremis, pallús. Quan estigui desfeta, la deixes que que refredi un xic.
- Ara cardar-hi dos ous, amb compte, d’un en un. Segur que faràs la broma dels testicles, oi? Ah. Que original ets. Remena i para de fer de Jordi LP, collons.
- M’hi cardes la farina tamisada aquella de la que ja t’he parlat (4 o cinc grapats, jo què sé, a ull joder), i quan tinguis la puta pastarada parida…
- .. hi fots anous. Les anous valen un colló segons com, però no és el pitjor que tenen. El pitjor que tenen és la tocada de pebrots que suposa anar-les obrint i netejant. Però mira, si no t’agrada, pues et cardes un pa amb Nocilla i deixes de donar pel cul.
- BARREJA BÉ, AMB MIMO. CARDAR BROWNIES VOL MIMO, SAPS? No has vist mai aquells putos vídeos del Facebook que carden tanta ràbia que fan postres en dos minuts? EH? Que et van posant els ingredients? EH? I que ho fan en angès i a càmara ràpida??? Que et surt espuma de la boca al final! Bueno pues aquells?? Oi que hi posen mimo? Doncs tu també!
- Ho cardes en un motllo -si no és dels de pijo, hi fots manetega, o s’enganxarà!-, i ho cardes 20 minuts al forn. Sabràs quan està quan clavant-li un palillo no surti emmerdat.
Els brownies són fàcils de fer de collons, i bons com poques coses a la vida. Això sí, si ets al·lèrgic als fruits secs pot ser una filla de putada molt grossa que te’n fotis un catxo. Compte amb això.
