Mandonguilles amb samfaina

Una d’aquelles coses a les que me l’hi han canviat el nom. Però si de tota la puta vida n’havíem dit pilotilles, joder.

Mandonguilles.. PILOTILLES, JODER!
Mandonguilles.. PILOTILLES, JODER!
  1. Per fotre les mandonguilles has de cardar en un bol l’all i el julivert picat, la molla de pa i la mica de llet de sempre. Barreja, amb ganes. Sí, sí, ja ho sé, a mi també em carda bastant fàstic la pastarada aquesta, però mira, si no la vols veure doncs te les compres fetes, jo què sé.
  2. Fot un ou al bol. ESTALVIA’T LA BROMETA TONTA. Continua remenant.
  3. Ara carda-hi la carn picada, de la bona bona, del Pirineu, no de les vaques que veus per les platges de les ciutats.
  4. Imagino que saps -igual no saps ni això…- que se’n ven de diferents tipus de carn picada. Dona-li la proporció que et peti i remena-ho tot MOLT BÉ. Però molt bé de veritat, a no sé que vulguis trobar-te un tros de pa moll a la boca -eeecs-.
  5. Fes boles -d’un tamany normal, golafre-, passa-les per farina o pa rallat i ja les pots fregir. Deixa-les per ai.
  6. Per la samfaina no hi ha més feina que cardar a l’olla aquesta que et vas fer amb els punts de la Vanguardia la puta ceba, els perbots de colors i el cony de tomàquet  que hauràs haguet de rallar abans ratllat -oju, oju, OJU AMB ELS DITS TARAT-.
  7. Ajunta’ho tot a, una estoneta allà i ja ho tens.

Hi ha molta gent  que mai mengen carn picada perquè diuen que no se n’enfien del que hi carden…tocat els ous que després fumen, veuen Cruzcampo i viuen a ciutat….molt de fiar!

 

 

No cardis el camp sense mirar...

Digues algo, per l'amor de Déu

Sempre al dia del que pasa a ca la iaia