Aquí tens la recepta de l’empedrat. Ets dels que no sap la diferènia entre una esqueixada i un empedrat ? Doncs COP DE SABATILLA
- Per començar, toca cuinar amb bacallà, i ja saps què vol dir això: la collonada aquella de treure-li la sal al trasto. Aigua per Déu i per sa mare, tenir-lo un parell de dies en aigua que vas canviant… bueno, comprat el puto llibre que allà t’explicava com es paria.
- Ara toca tallar verdura, així que ojo, anem amb cuidado que de dits no n’hi calen. Tomàquet, ceba i pebrots que no faltin. Fas trossos petits, els hi cardes sal, i cap al puto bol. I allà un bon raig d’oli del bo.
- Ja hi pots fotre a sobre les mongetes, i remenar. Mongetes de pot? ERROR. Mongetes bullides a casa? PERFECTE. Passes de momgetes i hi fots llenties o cigrons? MMMM… bueno, hi ha llocs on ho fan, vale.
- Mentre t’emmerdes amb lo altre, podries posar a fer un ou dur. No, no… no pretenguis que t’expliqui com es fa però. Si no saps fer un puto ou dur, simplement agafa els trastos, surt de la cuina, i no hi entris mai més.
- I bueno, afegeixes al bol aquell on hi tenies les verdues el puto bacallà, quatre olives negres, l’ou tallat a tires i aquell oli ben parit que hi hem posat, i el teu empedrat estarà llest per fer-te saltar les llàgrimes.
Efectivament: l’esqueixada la va inventar un que no tenia mongetes.
