Les carxofes amb pernil són bones de collons. També cal dir que si et fotéssis un zurullo amb pernil també ho seria, perquè joder, a qui no li agrada una cosa tan bona com el pernil? Li podries fotre fins i tot pinya.
- Comença per treure les fulles merdos aquelles que les carxofes tenen a l’exterior. No em siguis garrulo com per preguntar-me quantes n’has de treure, tu ara, això no se sap. Fins que creguis que ja està bé.
- Talla la part de dalt del trasto aquest, i fot-les a bullir a baixa temperatura. Es tracta que s’estovin, però sense cardar un puto puré, val? Per cert, si no les estàs fent fresques, sinó en conserva, t’estalviaràs aquest pas.
- Mentre passen aquests 10 minuts que tardaran, aprofita per sofregir un collons de ceba i un parell d’alls tendres. Pam pam pam, que quedi maco.
- Afegeix el pernil. Ni cal un puto Cinco Jotas, ni em vinguis amb aquelles merdes fines que venen avui en dia que a saber d’on polles surten. Una cosa maca. Si pot ser a daus, millor. Si no, mala llet. Quatre voltes amb la ceba i companyia, va.
- Fot bona olor eh, puto gordo? PUES T’ESPERES SENSE PICAR.
- Cola les carxofes -guardant el suc per un altre dia-, i afegeix-les a la paella. Fot-hi sal, pebre i demés collonades, i en cinc minuts, tindràs un plat que et faria caure les llàgrimes al puto Putin!
Avui en dia la gent fa amistats per l’internet. Es baixen aplicacions de merda i van parlant amb desconeguts. Uf. Mala idea. Tu res, tu si mai vols amics nous, omples un carmanyola amb carxofes amb pernil i baixes a plaça, i cagondéu dits et faltaran per contar-los a tots!
