Empedrat: un bon motiu per ser feliç

L’empedrat és un plat típic de menjar en èpoques de Quaresma i totes aquestes històries i tal i qual.

Tot i que per mi com si t’ho vols fotre el dia de Nadal eh? Que ben bo que és.

empedrat
L’empedrat i La Pedrera no tenen res a veure
  1. Comença per fotre el bacallà a dessalar. S’ha de tenir en remull durant un parell de dies, en els quals li aniràs canviant l’aigua. És una mica putadeta, així que valora també la opció de comprar-lo dessalat.
  2. Però si fas això gasta-te’ls i compra’l bo, que venen algunes merdes que haurien de quedar tots morts.
  3. Vinga, ara agafa pebrots de tots colors, ceba i uns tomàquets ben bonics, i amb compte de no destrossar-te els putos dits, els fas a quadrets petits.
  4. No molt petits, petits i prou.
  5. La gràcia és que es notin.
  6. Has bullit mai mongetes? No? DONCS MIERDA PA’ TÍ. Busca com es fa, i bull-ne. Que jo t’ho he explicat mil cops i n’estic fins la figa de repetir-me. Així estarà més atent, la propera.
  7. Què? Ja? Doncs carda-les amb les verdures d’abans i fot sal, oli i tota la pesca de sempre.
  8. Amb mimo eh? AMB MIMO.
  9. Que no cardeu sentiment a res, joder! Que voleu anar essent estimats pels puestos i me cago en els callos de Satanàs no sabeu ni fotre amor en una trista recepta, joder!! Va, home!!
  10. Barreja-hi el bacallà dessalat, remena, i emplata-ho.
  11. Ah! Olives negres. És molt típic posar-n’hi. Si no n’hi poses probablement sentiré vergonya de tu.
  12. Un bon oli a sobre i nyac, cap a dins.

L’empedrat és una recepta típica catalana.

T’ho recordo perquè un dia n’hi vaig fer a ton cosí i en veure-ho va dir “oh iaia, has fet ceviche”.

Bueno, d’això ja fa tres anys, però dubto que hagi acabat de treure’s mongetes del cul.

No cardis el camp sense mirar...

All articles loaded
No more articles to load

Digues algo, per l'amor de Déu

Sempre al dia del que pasa a ca la iaia