Què. t’has comprat una collons de síndria i ara que n’estàs fins els ous de menjar-ne no saps què fotre’n, oi? Pues fotrem un gaspatxo amb síndria que et cauran al terra,ja veuràs. Sóc la polla.
- Agafa els putos tomàquets i escalda’ls. Sí home, allò de posar-los i treure’ls d’aigua bullins molt ràpid, t’en recordes? Sí, joder, que ja ho hem fet altres vegades, collons, que fas bullir aigua i els poses i els treus amb cuidado de cremar-te els dits! Hòstia, estem per la feina o estic escrivint per la veïna? Ah, i pela’ls en acabat.
- A la síndria li treus lo de fora i les granes. Sí, efectivament és la tocada de collons més gran de la setmana. Es veu que en venen sense grana, però a saber què collons els hi posen. Jo et recomano que hi cardis paciència i els hi treguis tu.
- Ho ajuntes i ho barrejes amb el puto minipimer. I ho cardes per la nevera un rato.
- Ara agafes un pot de formatge d’aquells de cuinar del súper, el remenes fins que quedi esponjós i el cardes en algun cony de bol mao que tinguis per casa.
- Afegeix-hi la barreja de tomàquets i de la síndria -COLADA, JODER- i t’ho fots. Quedaràs com un puto rei. Bueno, sempre hi quan pensis a posar-hi sal i aquestes merdes…
Que a veure, et fotràs això si tens la nevera plena de gambes? pues no. Ara, quan tens calor i no et queda una merda a la nevera apart de la puta síndria de 4 quilos que vas comprar l’altre dia, pues mira, encara està prou bé.
