Avís: fer un pa de pessic cansa, i a més et deixa la cuina feta una puta merda. Pensa’t-ho abans de posar-t’hi, o després no et queixis.
- Agafa algun bol, fot-hi tres ous i sucre, i comença a batre’ls… Amb ganes. Va, remena. Remena. Remena com si haguéssis vingut al món a fer això. Nyaca-nyaca-nyaca. Et quedarà el braç fet una merda, sí, però també et passa quan vas a jugar la mariconada aquella del pàdel i no et queixes tant. VInga, amb ganes.
- Mentre remenes, hi cardes un puto iogurt. UN IOGURT BLANC. Res de gustos d’aquests de merda del packs baratos del Bonpreu. Iogurt blanc.
- Segueix remenant. Remena fort, enèrgic, Amb ganes joder!! UNA MICA DE SANG! HTREU EL PUTO ALMOGÀVER QUE PORTES DINS!
- Ara afegeix-hi Maisena. -NO, LA MAISENA I LA FARINA NO ÉS LO MATEIX, GARRULO, NO IMPROVITZIS-. I…
- …Segueix remenant. Ho sento, sé que això cansa. Et fots.
- Ralla-hi llimona, posa-li, i fot tota la merderada en un motllo untat amb mantequilla -sí, Pompeu, ja sé que es mantega, però a casa n’hi diem així-.
- Tot cap al puto forn, a 180 putos graus. Uns 20 minuts, i fora. Ja veus que fàcil. Cansa, però és fàcil.
El pa de pessic el fan bastant per Vic, així que havia de fàcil per collons.
