Unes postres per als gordos: pa de pessic -el fàcil-

Avís: fer un pa de pessic cansa, i a més et deixa la cuina feta una puta merda. Pensa’t-ho abans de posar-t’hi, o després no et queixis.

Unes postres per als gordos: pa de pessic -el fàcil-
Una pinta de puta pena, però un gust de puta mare
  1. Agafa algun bol, fot-hi tres ous i sucre, i comença a batre’ls… Amb ganes. Va, remena. Remena. Remena com si haguéssis vingut al món a fer això. Nyaca-nyaca-nyaca. Et quedarà el braç fet una merda, sí, però també et passa quan vas a jugar la mariconada aquella del pàdel i no et queixes tant. VInga, amb ganes.
  2. Mentre remenes, hi cardes un puto iogurt. UN IOGURT BLANC. Res de gustos d’aquests de merda del packs baratos del Bonpreu. Iogurt blanc.
  3. Segueix remenant. Remena fort, enèrgic, Amb ganes joder!! UNA MICA DE SANG! HTREU EL PUTO ALMOGÀVER QUE PORTES DINS!
  4. Ara afegeix-hi Maisena. -NO, LA MAISENA I LA FARINA NO ÉS LO MATEIX, GARRULO, NO IMPROVITZIS-. I…
  5. …Segueix remenant. Ho sento, sé que això cansa. Et fots.
  6. Ralla-hi llimona, posa-li, i fot tota la merderada en un motllo untat amb mantequilla -sí, Pompeu, ja sé que es mantega, però a casa n’hi diem així-.
  7. Tot cap al puto forn, a 180 putos graus. Uns 20 minuts, i fora. Ja veus que fàcil. Cansa, però és fàcil.

El pa de pessic el fan bastant per Vic, així que havia de fàcil per collons.

Receptes catalanes i de tot arreu a les putes receptes de la iaia

A les putes receptes de la iaia hi trobaràs receptes catalanes i de tot arreu.

Receptes tradicionals, fàcils i entretingudes de fer, de la terra amb productes típics de Catalunya.

Ja coneixes la botiga de la iaia?

la botiga de la iaia podràs comprar online una selecció de productes de qualitat i de proximitat.

Amb enviaments sempre gratuïts, rebràs la teva comanda a casa teva directament del productor.

Digues algo, per l'amor de Déu

Estigues al tanto

Sempre al dia del que passa a ca la iaia. Rebràs novetats, promocions i tot de coses molt interessants al teu emain o com se digui. Ja m’entens.

No cardis el camp sense mirar...