Les fajitas van bé per quan tens convidats

“No t’hi matis, fes quatre truites i algo de piqui-piqui i punto“. Piqui pollas. Res, això porta molta feina. Per quan un té convidats, les fajitas són un invent collonut.

Fer fajitas és collonut perquè no porta feina i és prou bo
Fer fajitas és collonut perquè no porta feina i és prou bo
  1. Tu te’n vas al súper i compres les bases. Sí, les podries fer tu, però joder quina mandra, no? Res, compra-les i segueix les instruccions. Oju no et cremis, lerdo.
  2. Comença a parir el relleno. Pots fotre una mica el que et roti, però l’habitual són tires de pollastre fregit. N’agafes un pit, el filatejes i el vas fregint, tallat petit. I ho cardes en un bol maco, de mudar, dels d’Ikea.
  3. I les putes verdures a tires: pebrots -de tots colors collons, que faci goig-, ceba, tomàquet… i si n’hi vols cardar alguna més, pues tu mateix, que total t’ho fotràs tu. Fots cada cosa a un cony de bol, i a la taula tot plegat.
  4. Es tracta de que cadscú s’agafi el que els surti dels collons, així que fins aquí la feina.
  5. Per anar bé, combina-ho amb nachos, guacamole i tequila.

Com et dic, cadascú agafa una mica de cada cosa i s’hi fot un canaló. Ojo als gordos, intentem que tanquin… si tens molta gana te’n menges més d’un, però no em siguis buitre de passar-te amb el fato. Mica en mica. Ansiós.

 

No cardis el camp sense mirar...

All articles loaded
No more articles to load

Digues algo, per l'amor de Déu

Sempre al dia del que pasa a ca la iaia