Per més que t’ho pugui semblar, per fer un lluç a la basca no cal deixar-se grenyes ni tapar-se la jeta amb un passamuntanyes
- Carda en una cassola ben parida quatre alls laminats a enrossir. Amb oli del bo, eh? No merdes d’aquelles que compres. Passat un moment, hi cardes una cullerada de farina. Sí, és raro, però es fa així. Ojo que es crema ràpid, pallús.
- Fot-hi tres o quatre gots brou de peix. La gent que estima la cuina fa brous de peix de tant en tant. L’altra, el compra fet. Tu decideixes.
- Va, que això estarà 4 minuts aquí al seu puto rollo, així que aprofita per picar julivert i fotre’l a la cassola. Abans te’l regalaven a la peixateria, però ara els molt fills de puta te’l cobren. Pagar un manat de julivert i la bossa on te la posen és el que et fa preguntar si la humanitat no ha viscut prou, ja.
- I ara… pues joder, el lluç, perquè cardar un puto lluç a la basca i no tenir lluç és com intentar fotre un plat de macarrons amb un puto pot de cigrons.
- Si t’hi vols acabar de lluir, afegeix-hi quatre cloïsses. Però si la butxaca apreta, doncs tu, et fots el lluç i a tomar pel sac. O li fots un ou dur, que també hi casa. Però vaja, que sigui com sigui ho tinguis aquí cinc minutets, fotent-hi maneios de tant en tant. Ah, si ho gratines, Sant Pere baixarà en barnús a felicitar-te.
Ara, per basca la que et vindrà a tu si deixes les sobres del peix gaire dies a la basura
