Quan carda calor dóna molt pel sac fotre’s a cuinar, així que s’agreixen les receptes fàcils. I de poques més fàcils en trobaràs que els putos ous a la mimosa, per cert.
- Comença per bullir els ous. Preferiblement, que no siguin aquells que porten tres mesos a la puta nevera.
- Un cop els tinguis bullits, els peles, tot cremant-te els greps com mana la tradició, i els talles pel mig, amb una mica de compte, per la misericòrdia del Senyor. Treu-ne lo del mig, i ho cardes per ai que no emprenyi.
- Ara barrejes això que has tret -les iemes, collons- amb una llauna de tonyina. Pots fer-ho amb les mans, però coneixent-te, fot-ho amb una forquilla, que a saber què has tocat abans, pocassàs. Si vols aprofitar per cardar-hi olives trinxades o algo, tu mateix. Tampoc t’hi sobrarà un toc de maionesa, o no correrà ni per Déu.
- Ara retorna això al lloc on ha sortit: a l’ou. Amb una mica de criteri ho vas col·locant tot…
- … i hi fots maionesa per sobre. Com que no volem que agafis la puta salmonel·la, t’aconsello que la compris ja feta, que la vida és molt curta per passar-la assegut a la tassa del vàter.
- Hi poses ralladura de la iema per sobre i ho decores amb una tira de pebrot d’aquel de pot, amb formatge, amb anxoves, amb pebre vermell o amb el que et peti de les pilotes. Ala, cap a dintre.
Efectivament els ous a la mimosa i els ous farcits són parents germans. El mateix, però amb un nom més comercial. No sé si m’explico.
