Ets d’aquells que a la cuina no saben cardar la O amb un canuto? No ploris més. Avui t’ensenyaré una recepta apte per a -casi- qualsevol intel·lecte: botifarra amb ceba
- Compra una botifarra d’aquelles llargues llargues de veritat, de les que o enrotlles o no entra
als pantalonsa la safata - Punxa-la i la cardes amb una mica d’oli a la paella. Fins que quedi una mica feta PERÒ NO DEL TOT. VALE? Tapa.
- Talla ceba fina. Fina vol dir fina, o sigui que no cardis tronxos d’aquells gordos com fots sempre, joder. Compra’t una puta merda d’aquelles de la teletienda si no et veus capaç, però la ceba, vol ser fina.
- Fora la botifarra, la cardes en un plat o algo, i li fots la ceba, -a la paella-. Allà amb el mateix suc, joder, que agafi gust. I tapa. SEMPRE TAPA.
- Quan tingui color, li fots de nou la botifarra, mig got de cervesa -A LA PAELLA, BORRATXO- i… sí: tapa.
- Treu-ho quan estigui fet, com és obvi.
Una bona botifarra sempre fa millor un sopar.