Hòstia, esteu tots gilipolles tant canviar el nom a tot! Ara de les magdalenes en dieu muffins? Quina hòstia que teniu.
- Carda dos o tres ous en un bol ben parit, i afegeix-hi el sucre, la llet, i l’oli. 100 grams/cl de cada cosa per ous que hi fotis. Contra més ous, més pastís. Contra més pastís, més michelins. SENY.
- Comença a remenar l’asunto, i en acabat, me li cardes una mica de ralladura de llimona. Txas txas txas, me li cardes unes voltes i després farina. Va, va, va, va, com si fóssis manobre collons, amb energia, volta, volta, volta, IEP IEP IEP.
- PUM, MOMENT CLAU, CRISIS, L’HORREUR: Fot-li la llevadura Royal. No, no em paguen per fer propaganda, però bueno joder, va bé. OLE, OLE, voltes voltes.
- El següent pas serà omplir els paperets aquells típics de magdalena. Fes servir la puta màniga pastissera aquella que tens morta de fàstic al calaix, si cal. No et passis de mida, que puja. Màxim un sobre. Però tu ho poses mica en mica, i veuràs la textura idònea. Imagino.
- Ho cardes tot al forn, 10 minuts al forn -a 240º- i just després el pares deixant les putes magdalenes a dins mentre baixa la temperatura. Fes allò del pal, per saber quan estan.
Vatua Déu ja veuràs quina diferència entre aquestes magdalenes i aquelles que compres al Dia. Qui em va parir, ho esteu aixafant tot.