La sangría, allò tan castís

Quina il∙lusió fan les botigues de la Costa Brava plenes d’imans de nevera amb toreros, sevillanes i gerres de sangría amb la llapisosa pintada, oi?

Tothom ha begut sangría un cop a la vida (com a mínim)
Tothom ha begut sangría un cop a la vida (com a mínim)
  1. La sangría és una cosa una mica castissa, però això no treu que sigui bona. A més, tu la podràs catalanitzar fent servir fruites de la nostra terra, cosa que no et farà sentir tan malament. Ves a cal verduler, i porta pomes, taronges, préssecs, llimones i tot el que et vingui de gust.
  2. Renta la fruita, -ser catalans no ens treu de ser nets-, i talla-la a trossos. Trossos que ja pots anar cardant a la gerra, per cert -Ah! treu els putos cors de la poma, que carda molt fàstic trobar-los!-
  3. Toca posar-hi el vi. Com que estem intentant no sentir-nos massa malament, li fotrem algo del país, a poder ser. Però vaja, que tampoc  et gastis 15 euros en un puto Priorat perquè seria maleguanyar-lo, val? Fot-n’hi força, que vola.
  4. La deixes un parell d’hores en fred, i la coles. Serà llavors el moment d’afegir-hi la mateixa quantitat de llimonada que de vi. Un litre? Un litre. Dos litres? Doncs dos litres. Tres litBUENO JA M’HAS ENTÈS, MULTIPLICA, JODER.
  5. Hi poses gel a tuitplén, hi tornes a fotre les fruites, i cap a dintre.

Ojo que es comença bevent sangría i s’acaba votant als socialistes eh?

No cardis el camp sense mirar...

All articles loaded
No more articles to load

Digues algo, per l'amor de Déu

Sempre al dia del que pasa a ca la iaia