Quina il∙lusió fan les botigues de la Costa Brava plenes d’imans de nevera amb toreros, sevillanes i gerres de sangría amb la llapisosa pintada, oi?
- La sangría és una cosa una mica castissa, però això no treu que sigui bona. A més, tu la podràs catalanitzar fent servir fruites de la nostra terra, cosa que no et farà sentir tan malament. Ves a cal verduler, i porta pomes, taronges, préssecs, llimones i tot el que et vingui de gust.
- Renta la fruita, -ser catalans no ens treu de ser nets-, i talla-la a trossos. Trossos que ja pots anar cardant a la gerra, per cert -Ah! treu els putos cors de la poma, que carda molt fàstic trobar-los!-
- Toca posar-hi el vi. Com que estem intentant no sentir-nos massa malament, li fotrem algo del país, a poder ser. Però vaja, que tampoc et gastis 15 euros en un puto Priorat perquè seria maleguanyar-lo, val? Fot-n’hi força, que vola.
- La deixes un parell d’hores en fred, i la coles. Serà llavors el moment d’afegir-hi la mateixa quantitat de llimonada que de vi. Un litre? Un litre. Dos litres? Doncs dos litres. Tres litBUENO JA M’HAS ENTÈS, MULTIPLICA, JODER.
- Hi poses gel a tuitplén, hi tornes a fotre les fruites, i cap a dintre.
Ojo que es comença bevent sangría i s’acaba votant als socialistes eh?
