Cuinar un arròs negre amb llagostins és la manera més senzilla de dir-li al món: Hola, m’importa un ou el que tinguis preparat per mi, he vingut a pixar-me a la teva cara!
- El primer que has de fotre és comprar llagostins i sípies. És probable que els vagis a buscar en alguna d’aquestes cadenes de supermercats on ho compres tot, però la veritat és que no estaria de més que de tant anéssis a un coi de peixeteria de sempre, que també tenen factura per pagar aquella gent.
- Renta i talla ben xic això que has comprat. El llagostins, pela’ls, és una puta merda anar-se trobant clofalles enmig de l’arròs.
- Per descomptat, la sípia, deixa-la ben neta. Si fa cosa trobar-se una clofa de llagostí enmig de l’arròs negre, imagina’t l’ull del cul d’una sípia.
- Passa’ls per la cassola, en un bon oli d’oliva, i a temperatura mitja.
- Afegeix a l’assuntu all picat, una mica de ceba, tomàquet ratllat, i pebre mòlt. Espero que la teva mínima cultura et permeti diferenciar entre mòlt i molt. El teu arròs negre amb llagostins t’ho agraïrà, creu-meme
- És l’hora de la tinta de calamar. I per tant, de no tornar a fer neta la cassola. Mai més.
- Afegir que, de ser ric, hi queda bé un xic de safrà. Si tens molla, a la botiga tenim safrà ecològic del Montsec.
- Ara, esparceix l’arròs, amb el poc criteri que tens, enmig de la paella, i fot-li un bon maneio. Ho saltes bé…
- Hi afegeixes litre i mig o dos de caldo de peix. Descarto del tot que te l’hagis fet, perquè ets un vago, però com a mínim, que sigui mínimament decent, entesos?
- Això, en vint minuts, si no ho has cremat, t’ho hauries de poder fotre.
Quedarà igual de bona aquesta que aquelles que et feies allà a l’Escala? Doncs no, perquè el teu pis de 40 metres no és Ca la collons -és qu eno m’en sé el nom-, però bueno, millor això que sopar una caixa de Phostikos o una pizza tarradelles, oi?
