Avui dia, amb tant fill de puta suelto, el millor és tenir sempre un parell de navalles sota la màniga. Però ojo, que això no té a veure amb aquestes. Això es menja.
- Comença per cardar aigua per Déu i per sa mare sobre aquests bitxos. És important que quedin molt netes. Hauràs descobert que són raros de collons, oi? Bueno, també ho ets tu i no t’ho anem dient. Neteja bé, i pregunta’t menys coses.
- Ara es tracta de cardar sal en aigua dins un recipient, i fotre els trastos aquests. A més, li cardarem un puto raig de vinagre perquè treguin tota la puta sorra. EFECTIVAMENT estàs putejant-los al màxim, així que si ets de la PACMA segurament deixis de llegir aquí. No sé, fes un pastís, tu.
- Renta les merdes aquestes, i fot una planxa a escalfar. Però a escalfar molt. A escalfar més que lo que m’escalfen a mi segons quines coses.
- Les hi cardes, i quan s’obrin -que és la manera que tenen de fer-te saber que ets un cabró que les estàs cuinant vives-, els fots pebre, julivert i si vols, un raig de vi blanc.
- Si les fots un minut, minut i poc, quedaran bé. Si les deixes més estona tindran la mateixa textura que les del puto xino buffet lliure aquell que vas, i no valdran una puta merda. Cuidado.
Què? Són bones, eh? I la sorreta que vas notant a la boca, emprenya, oi? PUES UN ALTRE VEGADA T’HI FAS UNA MICA MÉS NETEJANT-LOS, JODER, QUE JA T’HE DIT QUE ERA IMPORTANT!
