Fem la recepta d’espaguettis amb sèpia.
Diuen que qui ho veu tot negre és un pessimista. Serà perquè no coneixen aquesta puta virgueria.
- Carda a bullir els putos espaguettis segons digui el paquet, que per algo ho posen.
- Fes lloc entre tota la muntanya de merdes que tens a pica, bull-los i reserva’ls.
- Ara, en una paella de les bones, de les que no s’enganxen -sí, sí, de les que fas a base de punts amb el diari-, hi cardes a unes gambetes a rossir. Pensa que es fan petites, si les compres enanes igual ni les veuràs, garrepa.
- Afegeix-hi la sèpia tallada xica, ceba tallada, alls i una mica de bitxo.
- Oju perquè aquest plat pica bastant el malparit, no li cardis a un nen petit -a no ser que l’odiïs-, i tampoc a aquella colla que ploren a la mínima.
- Ara, tota aquesta barreja l’apartes.
- Agafes un puto pot i hi cardes un parell de bosses de tinta de calamar.
- Ho deixa tot fet una puta merda, així que APUNTA.
- Carda-hi un raig de vi blanc i remena el pot amb estil.
- Ho ajuntes tot a la paella -gambes + salsa negra + espaguettis-, una passadeta per la paella -un bon moment per incloure quatre closques al tema-, i directe a la gargamella.
Els espaguettis negres amb sèpia són collonuts, però són una idea de puta pena per una primera cita, perquè les dents et queden fetes una puta desgràcia i fa com coseta, després.
Ja t’ho vaig explicar a El puto Consultori, el que es podia menjar i no en aquests casos.