Això és una unió de forces, i no la collonada aquesta que ens venen al Parlament!
- Carda en una d’aquelles cassoles tant ben parides que et van regalar tons pares, una mica de ceba de tallada, all i julivert meu, com t’has quedat, sense cap fulla, sense cap fulla. Tot amb un oli maco, i amb un raig de xerès, que hi queda collonut.
- Renta de mentre els calamars, que la peixatera segur que s’ha rascat el que no toca i després no s’ha rentat les mans, la marrana. Quan siguin nets, els treus la merda de dintre, i els talles a trossos xics. I CAP A COLLONS DE CASSOLA.
- Tomàquet, va. Rallat seria del cagar-s’hi, però anant bé deus fer servir aquests de pot. Bueno, compra’l decent, com a mínim. A l’Antònio li agradava també que li fotés un tiro de conyac en aquest moment, tot i que l’Antònio cardava conyac hasta als iogurts, tampoc t’enganyaré.
- 10 minuts. Sents el flaire? No? SERÀ PER CULPA DE LES TEVES AIXELLES. RENTA’T DE TANT EN TANT, PORC.
- Moment clau: si saps parir un fumet de peix, cap a l’olla. Mig litro ben bé. Si no, un cony de tetrabrick de caldo de peix fet, valdria. I la clau: MONGETES DEL GANXET. D’aquelles que t’hi cagues de gust. A dins.
- Arregla la sal i tal, i 10 minuts/un quart estarà llest.
