Les creps, les merdes gavatxes aquestes, et fan perdre el cul, oi? Doncs te n’ensenyo a fer alguna que alimenti una mica, que sinó et passes el dia cardant-te-les de Nocilla i això no pot ser bo per les venes.
- Comança per cardar massa de creps. Sí, la que et vaig explicar en el seu dia aquí. Ah, no, aquí. Aquí sí.
- Bueno, ja ho tenim clar, això? Doncs anem per lo de dintre. Ceba en una mà, un ganivet a l’altre. Pica-ho intentant no perdre cap puto dit pel camí.
- Ara anem per laminar xampinyons. Els pots trobar a qualsevol botiga, inclús a la meva, o probablement, sota el marbre de la teva cuina, catxoserdu.
- Vinga, raig d’oli i a saltejar la ceba i els xampinyons. Un allet el tens? Doncs cap a dins. Un bitxo picant? Doncs també.
- Va, quan tingui color erà moment d’esmenuçar el puto salmó. Ho pots fer amb les mans, sempre i quan les portis netes. Posa-ho a enrossir.
- Ara ja tenim el farciment. Així que toca fer les creps. Lo que dèiem, fas la massa, prepares la superfície calenta, i en fas una que anirà a la basura perquè la primera crep sempre es tira. Bueno, tu tiraràs les 12 següents, però això ja és cosa d’incompetència personal.
- Tot preparat? Fot el farciment dins de la crep, afegeix-hi una mica de Philadelphia, mozzarella, burratta o qualsevol altre tipus de formatge fresc que corri per casa -no literalment, a poder ser-, i ja pots tancar el puto invent aquest. Si ho marques al foc un moment, millor, però procura no cardar-ho tot a parir panteres.
La vida és allò que passa entre que intentes fer creps mitjanament decents
