Fem unes gambes de puta mare

Diuen que actualment gaudim de “l’estat del benestar”. I una polla. L’estat del benestar és menjar gambes a diari.

Creu-re en Déu és opcional. Creu-re en les gambes, no
Creu-re en Déu és opcional. Creu-re en les gambes, no
  1. A veure, comencem per lo primordial: has de comprar unes putes gambes, i han de ser bones. I què passa? Pues que per unes bones gambes et carden unes hòsties de Déu. Ara, ojo, estem fent “gambes a l’ajillo” saps? Si no t’arriba la guita pues et fots un cigrons, jo què sé. Però si les has de comprar, que siguin gambes bones.
  2. Un cop hagis perdut els ronyons a la peixateria, porta-les a casa, renta-les, i reserva-les.
  3. Prepara en un morter -com no-, una picada d’all tallat petit, julivert i oli -bo, joder-. Carda-ho així una mica a ojo. En acabat, ho fots sobre les cucaratxes marines.
  4. Escalfa la planxa a tope de temperatura. No, la de la roba no, imbècil, la planxa de cuinar.
  5. Les fas a foc fort fins que cardin aquella pinta que et gira els ulls, hi cardes sal maldon -que és com que va a la rentadora però comestible- I ET MORES DEL PUTO GUST.I ja està eh? I aquestes putes gambes que tu et fots un cop l’any, el Duran i Lleida se les cardava a diari per esmorzar sucades amb el cafè amb llet.

Fem unes gambes de puta mare

 

No cardis el camp sense mirar...

All articles loaded
No more articles to load

Digues algo, per l'amor de Déu

Sempre al dia del que pasa a ca la iaia