Patates a la catalana: cardem país!

No hi ha patates millors que les catalanes. L’Antònio sempre ho deia, això.

patates a la catalana
Patates a la catalana, una mica perquè sí, perquè sembla un puto estofat normal, la veritat
  1. Busca pels armaris fins a trobar una bona cassola. No em va qualsevol hòstia moderna, aquí. Unes patates a la catalana es fan, es fèien i es faran de tota la puta vida de Déu amb una olla de terrissa. I si no hi ha cassola de terrissa, no es mengen patates a la catalana. Que al fossar de les Moreres no hi n’hi trobaràs a cap que les cuinés amb un wok.
  2. Bueno, doncs a la cassola hi cardes un bon raig d’oli, i la mateixa part de llard. Costa una mica, per allò de la diferència entre les coses en estat sòlid i en estat sòlid, però bueno. Ja estàs acostumat a fer les coses malament, si la cagus ja no et ve d’aquí.
  3. Afegeix-hi una ceba i un parell d’alls ben picats a fer a foc molt lent. MOLT LENT. Tenim pressa els catalans? Collons i tant, però no a l’hora de cardar-nos un plat de patates, precisament.
  4. Quan agafi color hi cardes un parell de tomàquets ratllats, llorer i un polsim de pebre vermell. La gent d’avui en dia no cuina amb pebre vermell, i això és un error. Bueno, de fet “la gent d’avui en dia” és un error en sí.
  5. Vinga, que ara ve lo bo: pela patates. Sí. com si estiguéssis a la puta mili. Pela patates. Perquè ens fan falta. I perquè és evidentquel’homeveeedelapaTAATADELAPATATAAAADELAPETATAAAAAAYIIIIJAAAAAAA
  6. Ehem, ai collons, com apreta això, collons. Al lio, si ja les tens pelades les esberles i  les fots a la cassola. Cobreixes d’aigua i les deixes fer.
  7. Picada d’avellanes torrades al sac, i PATATAM. Llest.

Com diu la dita: a la casa d’un bon català, una bona patata no hi pot faltar. Doncs ala, aplica’t el cuento.

No cardis el camp sense mirar...

All articles loaded
No more articles to load

Digues algo, per l'amor de Déu

Sempre al dia del que pasa a ca la iaia