Ni guanyar medalles olímpiques ni polles en vinagre. Si un vol ser un autèntic heroi de la pàtria, ha de dominar l’art de parir croquetes de bacallà.
1. Comença per cardar mantega en una paella de les bones, no de les merdes aquelles que vas comprar al puto xino del barri, i rere de afegir-hi un bon raig d’oli del país, hi cardes ceba i all a soregir. Amb cura, amb estima, amb senitment, collons.
2. Ara hi cardes el bacallà escaixat. M’importa uns collons si el compres ja fet o si t’ho fas tu, sempre i quan això sí, sigui bo. Fot-hi un toc de julivert, per cert, que sempre hi queda bé.
3. Veus com deixa anar aigua? Quina sorpresa, eh? Ui sí. QUE UN PUTO PEIX TINGUI AIGUA A L’INTERIOR, QUINA COSA, TU. Bah, puta ESO que us ha criat a tots gilipolles del cul. Bueno va, afegeix farina a l’asunto amb compte de no cremar-te i de no deixar grumolls, que carden molta mania.
4. Ara et caldrà mig litre de let i mig de crema de llet, calentones. Va, afegeix amb compte. i ho deixes coure 10 minuts.
5. Ara toca la collonada de passar-ho pel túrmix. Abans ho cardàvem amb un morter, però com que ara si les coses no s’enxufen no sabeu com van, doncs això. En acabat, ho tornes a cardar en una paella antiadherent.
6. Ho vas remenant fins que puguis fotre formes de croqueta, així amb les mans. Una mica Art attack, la cosa aquesta.
7. I bueno, que en fotis forma de croquetes, les enfarinis i passis per ou, i a la fregidora. Apa.
Parir croquetes de bacallà no és fàcil, ni ràpid, ni barato. Però mira, tampoc ho és fotre la declaració de la Renta i cada et toca fer-ho.