Ni guanyar medalles olímpiques ni polles en vinagre. Si un vol ser un autèntic heroi de la pàtria, ha de dominar l’art de parir croquetes de bacallà.
![Ningú diu "no" a unes bones croquetes de bacallà](https://www.lesputesreceptesdelaiaia.com/wp-content/uploads/2014/06/Twitter-Tweet-Small-81-1024x512.jpeg)
1. Comença per cardar mantega en una paella de les bones, no de les merdes aquelles que vas comprar al puto xino del barri, i rere de afegir-hi un bon raig d’oli del país, hi cardes ceba i all a soregir. Amb cura, amb estima, amb senitment, collons.
2. Ara hi cardes el bacallà escaixat. M’importa uns collons si el compres ja fet o si t’ho fas tu, sempre i quan això sí, sigui bo. Fot-hi un toc de julivert, per cert, que sempre hi queda bé.
3. Veus com deixa anar aigua? Quina sorpresa, eh? Ui sí. QUE UN PUTO PEIX TINGUI AIGUA A L’INTERIOR, QUINA COSA, TU. Bah, puta ESO que us ha criat a tots gilipolles del cul. Bueno va, afegeix farina a l’asunto amb compte de no cremar-te i de no deixar grumolls, que carden molta mania.
4. Ara et caldrà mig litre de let i mig de crema de llet, calentones. Va, afegeix amb compte. i ho deixes coure 10 minuts.
5. Ara toca la collonada de passar-ho pel túrmix. Abans ho cardàvem amb un morter, però com que ara si les coses no s’enxufen no sabeu com van, doncs això. En acabat, ho tornes a cardar en una paella antiadherent.
6. Ho vas remenant fins que puguis fotre formes de croqueta, així amb les mans. Una mica Art attack, la cosa aquesta.
7. I bueno, que en fotis forma de croquetes, les enfarinis i passis per ou, i a la fregidora. Apa.
Parir croquetes de bacallà no és fàcil, ni ràpid, ni barato. Però mira, tampoc ho és fotre la declaració de la Renta i cada et toca fer-ho.