Set hores fa que tinc el cap dins del congelador. Potser ha arribat l’hora de posar les cartes sobre la taula, i plantar cara a la calor tal i com ho fan els experts en atxitxarrar-se.
- Carda un parell de cullerades de sucre en un got alt i de cul gros -ejem…-, i mitja puta llima a trossos. Morter, i a apretar. Amb ganes, maricón.
- Ara, tiro de sifó. Saps què, és? SAPS QUÈ ÉS O NO ME CAGO EN DÉU!? VA CONY, QUE TINC CALOR, ESPAVILA! N’hi fots si fa no fot el doble que de rom vulguis fotre’n-hi.
- I aquí, hi fots la menta. Menta, menta, que ajuda a anar calenta, ole. -només us falta això…-. Nyaca, nyaca, sense xafar-la gaire, amb compte, que si no t’acabes trobant la puta gespa aquesta a la boca i fot mania.
- Me li fots rom blanc, amb una mica de criteri, sense passar-se, puto borratxo…
- I el gel picat, que toca molt el ous esmicolar, però és la gràcia del tema. GEL PER DÉU I PER LA MARE, QUE AMB AQUEST CONY DE TEMPS O HI HA GEL, O HI HA MORT.
- A partir del segon, potser que tornis a beure aigua un rato.“Ui, iaia, jo no el faig així”. “Ui iaia, a mi em queda més bo”. PUES SI TANT EN SAPS, JA EM DIRÀS PERQUÈ POLLES NO EN TINC UN PUTO GOT DAVANT MEU. VA!!! QUE SE’M DESFAN ELS MOGRONS, CAGONJUDES!!
