Els ous a l’escocesa són un típic plat d’aquell país que es tira centenars d’anys reclamant la independència per al final votar que no. Ai quina por em fa pensar que no seran els unics, per cert.
- Has de fotre tants ous durs com persones alimentis. Un ou per cap. Que sou cinc? Cinc ous. Que sou deu? Deu ous. Clar que de la manera que ets insuportable, què collons has de tenir deu persones menjant amb tu, oi? Bah. Ah, per pert, és un plat bastant pesat aquest. Sí, sí, com tu. El fet és que és contundent. Els escocesos són tots bastant gordos, i aquest n’és un dels motius -també són pèl-rojos, pobre gent. Ho tenen tot-.
- Ara, prepara carn picada. Tant me carda si de porc o de vedella, hi poses la que puguis pagar. Avui dia està tot tant car que me cagon la puta, ja és molt que un pugui cardar els peus a la carnisseria. Escull tu mateix.
- Fot un tros de paper film, aquella merda transparent tant emprenyadora; i amb la carn, fas com una espècie d’hamburguesa a sobre. Carda-hi l’ou dur a sobre. Amb una mica de gràcia.
- Fes boles amb això. Com si fessis patates bomba, però a lo Braveheart. Veus que carda un bulto de Déu? Ja t’ho he dit que era molt de gordos.
- Ho has d’arrebossar com si fotessis, no sé, pues algo arrebossat, i fregir-ho.
- I després, pues ja està. Bueno, sempre pots acabar-ho d’adobar amb quatre verduretes per allò de no sentir-te com una puta berra. O bueno, regar-ho amb una botella de Cutty i acabar de fotre el pack complert, jo què sé. Ja no et ve d’aquí, tampoc.
Els plats més típics que conec d’allà són els ous a l’escocesa i unes tripes fregides. És ben bé que més els val dedicar-se a fotre Whisky, perquè de cuinar no en tenen ni puta idea.
