Ara em sortireu els Pompeu Fabra de torn a dir que no es diu així, que es diu “remenat” però m’importa tres collons: a casa, s’ha dit, de tota la puta vida, revoltillo.
- Pela unes quantes patates -depenent de lo gordo que siguis, pues més o menys-, i talla-les fines.
- Fregeix-les. Saps fregir patates, no? Fins aquí arribem. Suposo. Crec. Espero.
- Jo hi cardo ceba. Tu fes lo que et roti. Me la porta fluixa.
- Escorra-les. I de mentre, en un cony de paella, fots uns putos trossos de xoriço a daurar. Qui diu xoriço diu bolets, pernil, beicon, espàrrecs, o lo que et surti dels pebrots.
- Afegeix-hi les patates. I un parell d’ous. Remena.
- Però remena amb ganes, joder, quin poc esma!!
- Quan estigui lligat, fots un últim ou a sobre i tapes, que ja es farà sol. I a cagar, que això ja està llest.
Aquest plat el va inventar algun inútil que no sabia fotre truites, però la veritat és que queda bo.
