Estima’m: Trufes

Els castellans diuen que a nadie le amarga un dulce. Serà que no coneixen cap pobre diabètic.

Twitter Tweet Small (2)

 

  1. Comença per comprar xocolata negra -però negre com uns collons, no alguna de les que compres per cardar-te amb cafè, XOCOLATA NEGRA, de la de 70% com a mínim-, i la talles a catxos petits. No comencis a picar-ne ja, ansiós.
  2. Ara, cardes més o menos mig got d’aigua de nata per muntar -a veure, aclarim-nos: got d’aigua -ESTRI- amb nata -PRODUCTE-, no se’m liïs-, i ho escalfes.
  3. Just abans que bulli, hi cardes el collons de xocolata i comences a remenar perquè es desfaci. Amb carinyo tacte i dolçor, i sobretot SENSE CARDAR ELS PUTOS GREPS A DINTRE, PARA DE CASCAR-TE LA XOCOLATA.
  4. Aquesta pasta tant ben parida que has fotut s’haurà de refredar com 10 o 12 hores a la puta nevera, així que paciència i a otra cosa mariposa.
  5. Un cop sigui demà, si no ha arribat l’apocalipsi i els russos no ens han matat a tots, treus el bol, cardes unes quantes boles -fot una puta mida raonable que les trufes són xiques, collons-, i les recobreixes amb cacau amb pols, amb fideus de xocolata o en definitiva, amb el que et surti dels ous. Ho cardes al congelador, i t’ho menges algun dia.

És molt divertit treure-les a taula quan tens algú a casa que està fotent règim.

No cardis el camp sense mirar...

All articles loaded
No more articles to load

Digues algo, per l'amor de Déu

Sempre al dia del que pasa a ca la iaia