No es pot admetre, però la fideuada catalana és el mateix que la fideuà típica de València. Però com que són una mica dats pel culs, en vam fer una versió més nostrada.
- Comença per rallar quatre tomàquets. Podries fer-ho amb tomàquet de pot, però si al primer pas ja estàs escatimant esforços, més val que et fotis un arròs 1 minuto d’aquells i a cagar a la via.
- Va, fot a daurar en oli les quatre gambes/escamarlans/papaterres que tinguis. Sí, hi calen moluscos, tu. També s’hi accepta algun tros de calamar o algo. Mentre sigui neta, com si hi vols fotre la cigala -NO!-.
- Ho treus, i ho substitueixies per allets laminats, una mica de ceba i si vols, algo de pebrot verd. Li fotràs un toc de pebre vermell, i si ets ric, de safrà. Acte seguit hi cardes el puto tomàquet d’abans, i remenes. Massa secret no té, és un sofregit de tota la puta vida.
- Ala, ho deixes reposar un moment, i hi cardes els fideus. Tal i com et deia amb la fideuà normal, no estaria de més que els fotéssis a daurar abans en una segona paella, abans de tirar-los aquí. Només els has de fer com si fotéssis un tros de llomillo. Però vaja, que sigui com sigui els aabaràs afegint al sofregit, ben repartits.
- Remenes, i ho cobreixes de caldo. Caldo de peix. A poder ser fet a casa, I SÍ, DE TETRABRICK TAMBÉ VAL.
- Hi tornes a fotre els putos crustacis, i ho deixes reduïr. Quan els fideus estiguin… GOLA ENDINS I A OTRA COSA.
Si ens trobéssim a uns valencians sucant tomàquets en pa i dient que no és la mateixa recepta que la nostra, que ells la freguen del revés, i que per tant allò és un pa amb tomàquet valencià, els diríem de fills de puta en amunt. Però ai las, nosaltres fotem la fideuada catalana que ve a ser el mateix, i mira, callats com a putes. Com som.
NOTA: Si un cop estiguis cardes la paella al forn a mitja temperatura, es cardaran de peu!
NOTA2: Si et passes d’estona cremaras l’invent, burro!