Els xampinyons, per ser uns bolets que surten d’on surten, són prou bons. I baratos, que al cap ia la fi és el que importa.
- Comença per rentar bé els putos xampinyons. I quan dic bé, vull dir MOLT BÉ. Terriblement bé. Tan bé com rentaries els ous a Jesucrist, si en fos de manester.
- Moment almogàver: separa’n el cap i el tronc. Torna a netejar, que anant bé encara en surt merda.
- Cardes la part de dalt al collons de forn que es vagi fent, i els peus que t’hagin sobrat, trossejats a la paella.
- Aquest és el moment on pots triar el farcit que et surti dels ous: que hi vols posar? pernil? Endavant. Sobrassada? De puta mare. Xocolata? Tens un problema, gordo, però total, jo no m’ho he de fotre.
- Ara, un cop tant les hòsties que tens al forn, com les merdetes de la paella estiguin cuits, només queda rellenar les parts de dalt amb lo de la puta paella com si fóssin les putes tartaletes gavatxes aquelles que vam fer un dia i gratinar-hi formatge per sobre.
Ja ho diu la frase: “Más vale champinón farcido que ciento volando”.
