Cardar una amanida de sardines farà que una cosa tan putament avorrida com és menjar verd pugui ser fins i tot interessant, creu-me.
- Abans de començar, dues puntualitzacions: la primera és que les amanides tothom les carda com els surt dels pebrots, ja que si alguna gràcia tenen és precisament aquesta, que es poden fotre al gust de cadascú. I dos, que com sempre et dic, comprant bons productes surten bones teques, i per tant comprant productes de meerda, pues lo mateix.. així que ja saps.
- Un enciam, ceba tendra i quatre olives sí que no poden faltar. Carda-les ben netes, i deix-les llestes per emplatar.
- Carda l’enciam a sobra de tot, la ceba més amunt i si t’hi ve de gust un puto i un ou dur que es fot en cinc o deu minuts i dóna un gust que s’hi caga Cristo. Això sí, lamina’l, no em sigui cutre.
- Ara agafa la puta llauna de sardines i obre-la, amb el compte necessari com per no prendre maaaAAAACAGOENLAPUTAD’OROS PERÒ POTS VIGILAR JODER QUE AIXÒ TALLA COLLONS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!?
- Ains. Quin patir de gent.
- Va carda-hi tres o quatre sardines amb el seu oli, les quatre olives de torn, i si hi vols més sabor, una mica de llimona expremuda. I desinfeca’t aquest tall, que encara acabaràs amb gangrena.
Efectivament aquesta amanida de sardines també podria convertir-se en una amanida de seitons variant el peix. El fet és que sempre faig això de “fes el que vulguis” i després no sé quines noves receptes ensenyar-te, quan el tio del Cuines de la puta teletrès porta 4 anys cardant el mateix plat i sempre sempre que foti algo diferent. Cagon dena que en sóc de burra.
Amb que ho vols acompanyar? doncs amb un bon vi blanc de la terra, compra’l a la botiga que al Dia encara et donaran ‘gat per llebre’.