T’has fixat mai en la cara de gilipolles que fot un llenguado?
- Abans de res: pel llenguado fresc et cardaran una hòstia de Déu, així que per un cop, entendré que el compris congelat. Ara, sigui on sigui que el compres, assegura’t que te’l donen -com a mínim- sense pell, perquè pelar-lo costa un colló i part de l’altre.
- Enfarina’l i fot-lo a fregir. I després el cardes per alguna banda que no emprenyi.
- Ara, en algun cony de cassó untat amb mantega hi fots el suc espremut de dues taronges de la botiga de la iaia. COMPRA-LES CONY! VIGILA NO HI CARDIS LES LLAVORS, JODER, QUE EMPRENYA MOLT TROBAR-SE’LS A LA BOCA! Escalfa-ho amb un tall de la pela de llimona i una picada d’ametlles.
- Quan estigui calent ho cardes sobre el puto peixot d’abans, i ho fots tot al forn 7 o 8 minuts a no gaire força. OJO NO HO CREMIS.
Eh, i ja està eh? I no té més. Fer el puto llenguado és fàcil del cagar. Clar que amb la plumada que t’han parit al comprar-lo només faltaria que a sobre cuinar-lo fos difícil.
