Si estàs cansat d’haver de buscar avaladors cada cop que et ve de gust demanar pop a la gallega al bar, llegeix això, i aprèn a cuinar-lo d’una puta vegada!
- No podràs fer pop a la gallega sense comprar un puto pop. Ho pots fer amb pop d’aquest que ja ve mig preparat, o amb pop de peoxateria, del fresc. Duu més feina, aviso:
A) Si és pop preparat, doncs res.
B) Si és de l’altre, escalda’l tres vegades. TRES. TROIS. THREE. UNO, DOS I TRES. Si ets una mica Albert Rivera també pots congelar-lo i així no et descontes. Tu mateix. L’important és que se li trenquin les fibres, que sinó sembla un puto xiclet. - Un cop el tinguis llest, trosseja’l com sempre ho has vist fer. No té massa secret això. Ni tan sols per algú com tu.
- Ara el que toca es pelar patates, sí com si fóssis a la puta mili. Les peles, les talles a rodanxes, i a bullir. OJO NO ET PASSIS DE TEMPS QUE DESPRÉS ES DESFAN I VAYA PUTA MERDA.
- Vinga, ves-ho col·locant sobre una safata. Seria maco que en tinguéssis una de típica, perquè enganyar-se. Les venen a molts llocs, i la gent les roba dels 100 Montaditos. Tu mateix.
- Posa la patata a baix, i el pop a dalt, sense oblidar-te de la sal i del més important el pebre vermell. ho reparteixes bé i hi fots el millor puto oli que et puguis permetre.
- Fi.
Si vols augmentar la quota gallega del plat pots servir-ho amb un albariño, però vaja, que si ets dels que no t’agrada trobar-te un puto quilo de sorra al vi, doncs ho pots cardar amb un vi blanc català i a cagar a la via.
