Dominar el món sense imaginació és difícil. Però dominar una cuina, encara ho és més. Per això t’ensenyo a fer cigrons amb sípia, un plat tan raro com bo.
- Agafa una bona cassola, fot-li un raig d’oli, i posa-li a daurar: un parell d’alls laminats, una mica de ceba, pastanga ben xica, pebrot vermell… i les putes sípies que has comprat. PERÒ EH! AIXÒ SÍ: ben netes i tallades a trossos. Ah, i sense boca, que no hi ha més que cardi més fàstic que trobar-se la boca d’una puta sípia entre les dents, joder. És com si t’enrolléssis amb ella. Ecs.
- Fot-li un got de vi blanc a la cassola, i deixa-ho tapat. Ves fotent vistassos al tema, i no fotis res més fins que notis que els bitxos aquests són tous.
- Què? Ja? Doncs va, li cardes els cigrons, una mica de julivert, i si en tens, un polsim de safrà. Que anant bé no saps ni què és, però bueno. Tu ho compres, n’hi tires, i calles.
- Fes una picada -ja saps collons, pa torrat, ametlles, i tota la pesca de sempre-, i l’afegeixes al mejunje. En menos que canta un gall estaràs gaudint d’aquesta puta meravella.
Que sàpigues que si no fas servir uns putos cigrons de pot tindràs el meu respecte. I sobretot, que sàpigues que si la sípia l’has pescat tu mateix, t’hauràs guanyat una puta estàtua al costat de La Moreneta que tinc sobre la tele.
