I ara torna a fer sopa torrada perquè aquest puto temps és boig com el Déu que el va parir i ara carda un fred de collons!! Cagon la puta quina merda!
- Bueno, fa fred, així que sopa. I aquesta sopa torrada és rara perquè es comença… fotent un sofregit. Sí. Un puto sofregit és el primer pas. Va, ceba, tomàquet i les polles de sempre, apa.
- Ara ja pots cardar un litre d’aigua. Com que ara l’aigua de l’aixeta porta ves asaber què, el millor serà que hi cardis aigua d’ampolla o MORT EN QUATRE DIES. -Eh, i si no hi cardes un bric de caldo i feina feta…-.
- Carda-hi el sofregit, un parell de llesques de pa torrat -sí, pot ser del d’ahir-, i hi cardes també un grapat d’avellanes. A la botiga de la iaia podràs comprar on-line fruits secs eh!
- Tritura-ho. Si fa bona pinta és que alguna cosa has fet malament, perquè si carectarística particular té la sopa torrada és el seu esplèndid aspecte a trallada de cavall percherón.
- Un cop fet això, torn per les pilotilles, que es poden fer o comprar. Donada la teva absoluta inutilitat, el més aconsellable és que tiris per la primera opció.
- Cardes les pilotilles a la sopa -les que has comprat, no les teves-, i ho deixies bullir uns 12 minuts. I t’ho cardes.
Efectivament: la sopa torrada té un aspecte de puta pena, una textura repugnant, i un gust… ai, quin gust que té. Que n’és de bona la mala puta.
Ah, i sí. Aquesta és una de les putes receptes que tindràs a l’abast si deixes la teva puta garreperia a un costat i d’una vegada per totes et decideixes a comprar el segon volum de Les putes receptes de la iaia, joder. Va, fes-ho aquí mateix.
