Molta cadena humana, molt punter de colorins i molta polla en vinagre, però després no sabeu fer-me un puto plat tant nostrat, quins collons.
- Carda a sofregir un parell de trossos de cansalada. I que sigui de bona, collons, que aquí molt catalanets, però després em compreu aquella merda embasada del Campofrio.
- Afegeix-hi també un os de pernil, que deu ser l’únic que et queda del puto lot de Nadal, mort de gana. Si no, demana’n al súper, que en tenen.
- Carda-hi ceba i all picat, trosseja-hi un puto tomàquet ben maco, carda-hi romaní i llorer, i dóna-hi voltes durant 6 minuts o així.
- Temps per afegir-hi el puto vi. Fes-ho amb compte, i sense deixar de remenar.Tanca el collons de l’olla perquè no marxi tot el cony de suc en un moment, i deixa-ho 10 minuts més.
- Incorpora-hi les faves que hagis comprat a can verduler, i fes que casin amb la salseta que estàs parint. Cobreix-ho d’aigua -si ets de Barcelona ni se t’adudeixi cardar aquesta merda que us surt de l’aixeta- i deixa-ho tres putos quarts més.
- Ara, carda-hi un bon parell de trossos de xoriços i de butifarra negre i amb mitja hora més hauria d’estar. Sí, ja ho sé que triga, però tu, AIXÍ DE RÀPIDS SOM FENT LES COSES EN AQUEST PUTO PAÍS..
- Ja està.
Joder, més menjar faves a la catalana i menys menjar bollicaos i un altre puto gallo cantaria
