Amb tant pluja i tanta hòstia se m’està desborant l’hort. Em surten els préssecs per les orelles, així que avui: melmelada de préssec
- Comença per la part més emprenyadora del tema: pelar els préssecs. És una collonada bastant gran, perquè hauràs de pelar un quilo de trastos d’aquestos. Quina puta merda.
- Ara me li treus el pinyol. No, no cal que el plantis a la torratxa perquè no et sortirà un presseguer al pis, ho sento. Ah, i talla els préssecs a trossets petits.
- Els cardes en una puta cassola amb algo menys de mig quilo de sucre i el suc d’una llimona durant mitja hora. No ho remenis gaire.
- Ara ho has de trituar -amb la paleta, amb el túrmix… com el surti dels ous, vaja-, i deixar-ho remenant un rato més.
- I ja està casi. Ho cardes en pots, li fot un bany maria durant 10 minuts i els guardes cap per avall fins que refredin -no sé perquè es fa però es fa així i punto-.
Porta feina? Si. Però millor això que robar-la als hotels.
