S’acosta l’època d’emmerdar-se amb salsa de calçots. Què? Preparat per quear com un puto guarro al les xarxes socials?
- Compra una nyora i carda-la en remull durant tota una puta nit. L’endemà veuràs que carda un aspecte raro. Saps aquelles pintes que fots després de passar tres hores a Caldea? Que quedes així com una puta salsitxa rebullida? Doncs més o menys el mateix.
- Un cop això s’hagi fet, toca escalivar tomàquets i alls. Ja saps com va allò de les escalivades: forn, oli, peles per treure… va, no em facis enrotllar, que tinc feina.
- Allò es va fent sol, així que tornem a la nyora: amb una cullera, buides tot l’interior, i ho fots en un collons de morter. Amb unes quantes ametlles i una mica de pa ressec. Pensa que això ho fan a Valls, i allà és molt típic que se’ls assequi el pa -es distreuen tot fent castells, i es clar, se’ls asseca-.
- Xiquixiquixiqui, pica-ho. Amb gràcia i amb estima.
- Peles els tomàquets, els alls i tota la collonada que havies escalivat, i ho afegeixes al morter. I es clar, tornes a matxucar.
- Si? Pastarada feta? Doncs cap al minipimer.
- SI MIRA! Ja ho sé que quina merda haver-te destrossat el braç aquí amb el morter per ara tirar de minipimer, però a mi què m’expliques collons, es fa així, tu!! Són raros, vale, però també se’ls ha d’estimar als de Tarragona, joder!
- PFFFFFFFFFFFFFFFFFPFPFPFPFPFPPFPFPFPPFPFP el fas anar tot buscant la textura. És important anar-hi afegint oli de mica en mica, fins a trobar la textura.
- Un cop llest, estarà ideal per servir amb calçots. Però això t’ho explico un altre dia. Que ara em carda pal.
Hi ha gent que es menja els caçots amb romesco i no els tanquen a la presó ni res. Puta merda de vida.
