No, per fer la recepta de patates viudes no has de matar a ningú.
Has de fer el que t’explico aquí.
Fàcil i bo de collons.
- Comença per fotre a bullir aigua per poder preparar ous durs. En tocarà un per barba, així que et tocarà comptar. Ho sento.
- Mentre es fan, en una bona cassola i poses ceba ben xica a foc lent.
- Aquesta recepta és fàcil, però vol paciència. Si li dónes pressa, cagada pastoreta. Mica a mica, va.
- Un cop tingui bon color, all ben petit. Amb amor, amb sentiment.
- I ara, temps pel tomàquet. Millor si és rallat. I millor si no hi ha un tros de dit.
- Un toc de peber vermell hi queda de collons.
- Mentre fa xup-xup, prepara una bona picada. Ja saps, morter en mà i a cardar-hi ametlles, julivert, i totes aquelles hòsties. Si ets ric hi pots cardar safrà, que a sobre te’l porten a casa.
- Vinga, pela patates com un malparit, i esverla-les.
- Que les esparrequis. Aigua per sobre, i cap a l’olla. -si vols hi pots fotre algun bolet o una pastanaga o algo, però si són viudes, són viudes-.
- Remena-ho una mica, i carda-hi aigua fins a cobrir-les.
- Afegeixes la picada, remous fins que les patates tinguin la textura correcta…
- I ho fots al plat. Al costat de l’ou aquell que anant bé no has tret del foc i ja has desfet. Quin inútil estàs parit, per favor.
Les patates viudes em fan pensar molt amb l’Antònio. Em deia que era la seva patata grillada. Aiiii… quines coçes als ous que s’enduia quan ho deia.