Carda quatre dies et vaig ensenyar a fotre crema catalana, altrament dita crema de Sant Josep. Doncs ara la farem servir per parir un altre postre de gordo d’aquells que tan t’agraden.
- Carda en un cassó ben gros un quart de litro d’aigua i tres quarts de litre de llet. Llet normal, no em vinguis amb mariconades tu ara, eh? Normal. També uns 200 grams de sucre, un pensament de sal i una mica de mantega.
- Quan arranqui el bull t’enganxarà remenant com si t’hi anés la puta vida. Para just un moment per incorporar-hi farina. Quanta? Doncs com que ho faràs de mica en mica, veuràs que el punt és quan comenci a semblar una massa.
- En un parell de minuts ho treus del foc i ho masses a un bol.
- Amb compte de no cremar-te els dits en plan Busquets pare, el que fotràs serà cardar-hi alguns ous i anar buscant la textura de massa. Quants? Joder, ja hi tornem a ser, mica en mica ho veuràs. A vegades dos, a vegades cinc.. tot dependrà de com tinguis els ous de grossos.
- Ai que raro ha sonat. Bueno, és igual.
- Un cop tinguis la massa ben parida, en vas fent bunyols. Els bunyols són pilotetes fetes amb poca gràcia, així que és fàcil. Els vas apilant…
- … i els cardes a fregir en oli a tota hòstia. Una volta que afagin color, i sobre paper absorvent. Allà mateix els hi fots un bon raig d’anís i hi esparvoleixes MÉS SUCRE.
- I què queda? Doncs lo més difícil: agafar un collons de màniga pastissera i ingectar-hi crema a dintre. Imagino que no en saps fer, i a més no vull que agafis la salmonel·la, així que compra-la a cal pastisser. Els n’hi fots a dins, sucre llustre… i a jalar.
No estaria de més que per dinar mengéssis bunyols amb crema de Sant Josep o menjar crema catalana, però mai els dos. Ho dic només perquè sinó és probable que aquests pantalons mai et tornin a entrar.
*A València em sembla que en aquestes dates carden uns bunyols molt típics amb carbassa. Però jo no n’hi poso de carbassa. O és que potser sóc valenciana jo, eh? Que ho sóc!? No, oi? Pues ala.
