Les croquetes són tant ben parides, que si algun dia en féssim de cagallons de burra, segur tindrien el seu què.
- El formatge que hi vulguis fotre, evidentment, va al gust de cadascun. De cabra, gruyèrie -o com collons es digui-, emmental… no sé. Lo que et roti. Esmicola’n més d’un quart de quilo, depenent del gust que hi vulguis donar -GNEEE OBVI-.
- Carda ceba en una paella, a enrossir. No em siguis bruto, eh? El foc, lent.
- Mescles en un puto bol mig litre de llet, de 2 a 4 a ous, 100 grams de farina i un xic de Maizena -a veure si algun dia em paguen algo!!-. Ah, i els formatges. Evidentment, sal, pebre i condiments marcaran la diferència entre unes tristes croquetes o une croquetes de cagar-s’hi la Verge Maria.
- Afegeix la puta pastarada a la paella, amb cuidado de cardar-te mal. Quan la cosa sigui homogènia, a refredar en un drap.
- Un cop fred els dónes forma de croqueta -UAU! QUINA SORPRESA OI?-, ho arrebosses amb clares i pa rallat i a fregir.Les croquetes de formatge són un dels aliments preferits dels gordacos, de manera que no n’hauries de fer mai si te’n ve un a sopar a casa, o el mal parit se les haurà cardat totes abans que t’hagis apropat al plat.
