Eh gordo: pastís per a lerdos

Els pastissos són bons de collons. Sé que t’agraden -només cal veure’t-, i que en voldries fer més sovint. Llàstima que cardi tanta mandra fer-ne per la feinada que porten. Amb aquesta recepta els fotràs com a xurros

Carda un bon pastís, ompla't la boca i deixa de dir collonades
Carda un bon pastís, ompla’t la boca i deixa de dir collonades

 

  1. Carda quatre putes fulles de gelatina a hidratar, fins que agafin aquella textura fastigosa, com de lapo. En acabat, ho barreges en un got amb aigua calenta, fins que quedi dissolta.  Però escorra-la abans, joder!
  2. Mentre fots això, carden en un puto bol un parell de iogurts del gust que vulguis que tingui el pastís -és bastant obvi, carallot-, i un quart de Philadephia formatge d’aquell sense ànima. Remena com si el demà no hagués de trucar mai més a la porta.
  3. Carda-hi el que has parit abans i barreja-ho.
    Va, ara la puta base.
  4. Cardes un parell de clares d’ou, una mica de formatge fresc, un parell de cullerdades de Maizena allò blanc dels patissos -que paguin si volen publi-, una de llevat i sucre. REMENA AMB LES VARILLES, VA.
  5. Enforna un quart, fots les bases a puesto i lo d’abans a sobre, i a la nevera. I un cop fred, si vols, hi fots melmelada per sobre, no fos cas que no engreixés prou.

“Oh iaia, és una mica patillero aquest pastís”. Bueno mira, també te’n pots anar a comprar un a la pastisseria cada cop que les hormones et demanin sucre. O pots anar a comprar merdes d’aquelles de la Royal. O pots, no sé, no donar tant pel cul, que també és una bona opció.

No cardis el camp sense mirar...

All articles loaded
No more articles to load

Digues algo, per l'amor de Déu

Sempre al dia del que pasa a ca la iaia