De la manera que són bons de collons, n’estic segura de que els fideus a la cassola seran prohibits per la OMS en quatre dies, així que espavila ara per menjar-ne tants com puguis. Te n’ensenyo.
- Fot la cassola de terrissa aquella que vas comprar a Breda al foc, amb un raig d’oli. Quan sigui calent, m’hi fots costella de porc a enrossir. Val quatre putos duros, no et queixis.
- Afegeix ceba tallada xica, un parells d’alls… i tomàquet. Vaja, que cardis un sofregit de tota la puta vida. Això sí, en aquest cas, amb una mica de pebre vermell inclòs, que hi queda que t’hi cagues.
- Amb 10 minuts hauria de quedar-te un poti-poti amb un flaire de Déu. És el moment de cobrir-ho amb brou de peix. Ja saps que sempre hi pots acabar cardant aigua, però si el que vols és fer l’amor amb els fideus, o tens el jeto del puto Paul Newman en pau descansi, o cardes brou a la cassola. Ah, i una fulla de llorer, cony.
- Vinga, anem a pels fideus. Endevina-ho: ara toca posar-los a la cassola.
- Pots posar-hi els que vulguis mentre siguin gordos, però a casa es fan servir els que no tenen forat al mig, que semblen cucs allò, quina mania.
- El temps de cocció dels fideus el torbaràs al paquet.
- Quan els fideus casi estiguin fets, ho deixes reposar un rato. Després t’ho pots fotre.
Potser t’hauria d’explicar com fer el sofregit. O on pots comprar una cassola de terra. No ho tinc clar.
Ja m’explicaràs com t’han quedat o si tens algun truc per que et quedin millor. T’agraden més amb brou de peix o de carn?
Què és el millor de la recepta de fideus a la cassola?
La recepta de fideus a la cassola és molt important fer-la quan estàs anímicament fet una merda.
Una cullerada i recuperes el somriure, és el millor anti-depressiu que hi ha.
L’Antònio en deia el Prozac del segle XIX.
