Bacallà a la musselina d’all: acollonant

Cardar bacallà a la musselina és la manera més fàcil de plorar en una taula sense necessitat de tenir cap factura de la llum al davant.

bacallà a la musselina
Segur que a tu el bacallà a la musselina casi et surt tan bo com el que venc a la botiga de Vic -més voldries-
  1. Comença per primera cosa que un ha de fer quan cuina amb bacallà: comprar-lo. Aquest pas te’l pots saltar si estàs emparentat amb la casa reial espanyola o si ets diputat del PP. De ser el cas, roba’l de la peixetaria, perquè total, a la justícia li importa dues polles. Bé, de pas, aprofita per morir-te.
  2. Ehem, perdó. Me n’he anat del tema. Comprar bacallà. Doncs això. Lloms bonics, i a dessalar, que és allò de tenir en aigua nova un parell de dies.
  3. Ara, preparem-lo com Déu mana. Poses a confitar un bon perol d’oli amb romaní i quatre alls. Ja saps, perquè les coses confitin no has de bullir, eh? Ho fots allà a 60 graus. Compra’t un termòmetre o carda-hi el dit, jo que sé. Passats 10 minuts confitant, hi poses el bacallà dessalat uns 4 minuts, si fa no fot.
  4. Ara, en una altra cassola, ceba i allets a enrossir. Cagon la cigala de Satàs fes-ho poc a poc, eh? Sense correr. I un cop sigui mig transparent, hi poses tres o quatre tomàquets ratllats. Fins que estigui cardant flaire -pebre, sal i hòsties que no hi faltin-.
  5. Va, que ara ve lo difícil: pot de morter/túrmix: quatre alls pelats, un puto ou de tota la vida, un xic d’oli del d’abans que espero que no hagis llençat -tarugo-, i un pensament de llet (no literal). Vés remenant mica en mica, i ves-hi afegint oli molt lentament fins que agafi cos. -també pots cardar-hi un parell de clares muntades per donar-hi textura, però a saber si en sabràs. De ser sí, queda molt millor-.
  6. Ja només queda muntar el puto plat -quina feinada, joder-. Tomàquet al cul, el bacallà  al mig, i la musselina a sobre. Gratina-ho, passa’t de temps, crema-ho després de tota la puta feinada que t’havia portatr arribar fins aquí, i plora desconsoladament demanant al cel com pots arribar a ser inútil.

Una cosa molt maca que té el bacallà a la musselina és que quan al cap d’una setmana et tires un rot, recordes lo bé que vas sopar aquell dia.

No cardis el camp sense mirar...

All articles loaded
No more articles to load

Digues algo, per l'amor de Déu

Sempre al dia del que pasa a ca la iaia