Segons en Pompeu Fabra es diuen mandonguilles amb sèpia, però a casa n’hem dit pilotilles amb sèpia de tota la puta vida i així seguirem fent-ho.
- Comença per cardar les putes pilotilles. Ja saps: pa mullat amb llet -hòstia puta quin fàstic-, un ou, julivert, sal i EVIDENTMENT carn picada -la que et roti, vedella o mixta-. Remena amb les mans aguantant-te les arcades.
- Ara només ho has d’enfarinar, i cardar-ho a fregir. Fàcil. I ho apartes que no emprenyi.
- Més. Carda en una cassola un sofregit ben parit amb ceba, tomàquet, all, la puta melsa de la sípia i demés merdes de sempre. Fes-ho amb amor, amb tacte, amb paciència. Fes-ho amb una criteri, vaja.
- Ara, ho fots el collons de sípia a trossos. Espero que l’hagin ben rentat, marrano. I que ho sàpigues remenar amb cura. Què? Fot bon flaire, oi?
- Un raig de vi Blanc -A LA CASSOLA, BORRATXO!-, i les hòsties aromàtiques que corrin per casa li quedaran bé -no, la marihuana no-.
- Ara hi cardes les putes pilotilles d’abans, uns pèsols de puta mare que tothom es deixarà al plat, i si vols una picada o algo així, i en 10 minuts aquesta puta meravella estarà llesta per fer-te arribar a l’èxtasi.
Sabent de la teva ratxa, dinar pilotilles amb sèpia és el més similar que tindràs a un orgasme
