Els ous estrellats, apart d’allò que feies quan saltaves al plínton, és un plat la mar de bo.
- Començem per la part més cabrona: pelar patates. Pelar patates era, és, i serà sempre i fins la fi dels dies, una puta merda. A ningú amb seny li agrada pelar patates. La gent queda per anar a jugar a tennis, per anar al cine o per anar a buscar bolets. Però mai queda per pelar patates.
- Ahaha, t’images? “Ei, hem quedat amb la colla per pelar patates, t’apuntes? / Hòstia puta i tant! Que guai! Li diré al Carles, també, que segur que s’anima”. Ahhaa, i els collons.
- O orbir el diari i llegir el titular: “Milers de persones invaeixen Fira de Barcelona per assistir al XXI Peling Potatoes Congress”. Haha, quina puta locura.
- Bueno collons, que m’en vaig per les putes rames. Has pelat les patates ja o no me cagoendéu? Que tu a la mili ja t’haurien desterrat, per lent. Talla patates fines i carda-les a fregir, va.
- Ara es tracta de parlar d’ous. Has de fer ous ferrats, però MOLT POC FETS. Ha de quedar el rovell mig fet, perquè sinó és una puta merda.
- Només queda cardar els ous sobre les patates i remenar. Opcionalment també hi pots fotre encenalls de pernil, però com que ets pobre no crec que n’hi puguis posar.
Has vist que fàcil? És una recepta espanyola molt típica. I clar, com que és espanyola és fàcil. Com volent dir que no donen per més, saps?
