Menys gratar-se la carxofa i més aprendre a fer truita amb ella, joder.
Que sense truita de carxofa a taula ser feliç és més difícil.
Va, al lio:
- Per començar a fer la truita d’escarxofa agafa un parell d’escarxofes o tres -es podia deduïr- i treu-ne les putes fulles aquestes. A mi em fa molta mania aquest tacte, a tu no? AH, NO. Es clar. És la primera vegada que en toques una trista carxofa, imagino. Quina tristor.
- Vale, vale, quan siguis a EL COR de la carfoxa, t’atures, que si no et quedes sense dinar. Parteix-lo a trossets, i el cardes en algun cony de paella que tinguis per casa, vigilant que no se’t cremi la teca. Si en tens hi fots un raig de vi blanc, hi queda de collons.
- Fetes? Doncs ara el que toca és remenar els ous. I TOCA NO FER BROMES ESTÚPIDES AMB AQUESTA FRASE. Fot-n’hi quatre o cinc d’ous, depenent de lo grossos que els tingu… val, una altra brometa, oi? ARF.
- Següent pas, batre els ous -no es pot fer una truita sense trencar els ous… ni sense batre’ls- afegeix-hi les carxofes… i… i… pues joder, fas una puta truita, hòstia, és evident!!
- Fer una truita és com cardar, no cal que t’expliquin com es fot, un n’aprèn a base d’intents!!
Tris, tras; una mica de volta per aquí, una mica de volta per allà. I no em diguis que no en saps fer, o m’hauré de cagar en algun ministre. - En acabat fots una mica de pa amb tomàquet al costat, i llestos per plorar. Perquè en definitiva, si aquesta truita de carxofa no t’emociona no mereixes l’aire que respires.
Amb les fulles que t’has sobrat pots folrar-te una carpeta, parir-te unes arracades veganes, o fer una segona truita per enviar al Llarena, aviam si amb sort s’hi escanyussa.